Les persones que em coneixen m'han sentit explicar en més d'una ocasió que el regal més maco que m'han fet a la vida és ensenyar-me a llegir.
Quan vaig entendre que aquells signes, aquella sèrie de dibuixos sobre el paper, aquelles línies negres enllaçades , tenien un so i que si els deies seguits articulaves paraules i que aquestes paraules deien el nom de totes les coses que omplen el món ... vaig ser feliç !
A poc a poc, vaig anar adquirint hagilitat a l'hora de decodificar totes aquelles lletres.
Llegia i llegia ...
A la sortida de l'escola corria veloç cap a casa i amb el berenar a una mà i un llibre a l'altra seia al terrat; a un dels esglaons de les escales on escara tocava el sol i podia sentir la seva escalfor a la pell. LLavors, amb tots els meus sentits ben desperts, alimentava el meu cos i també la meva ànima afamada d'aventures i d'històries màgiques.
Tot m'agradava, tot m'emocionava.
Ara , després de centenars o milers de llibres llegits, sóc més selectiva.
I , de tant en tant, l'atzar o bé el resultat d'una búsqueda intencionada, fan que arribi a les meves mans un tresor. Una joia feta de paraules. Paraules que posades juntes, sent amigues i estimant-se, em diuen coses precioses.
Com ara :
"Le parecía tan bella, tan seductora, tan distinta a la gente común, que no entendía por qué nadie se transtornaba como él con las castañuelas de sus tacones en los adoquines de la calle, ni se les desbordaba el corazón con el aire de los suspiros de sus volantes, ni se volvía loco de amor todo el mundo con los vientos de su trenza, el vuelo de sus manos, el oro de su risa "
EL AMOR EN LOS TIEMPOS DEL CÓLERA
Gabriel garcía Márquez
No hay comentarios:
Publicar un comentario