La Mola .... ¡ mola !

No importa si fa fred o calor , si ha nevat o la boira baixa cobreix la muntanya , si és de dia o de nit ... Sempre em ve de gust anar a la Mola.
¡ Sempre !
Si estic contenta ,  perquè és una forma de celebrar-ho. Si estic trista ,  perquè m'ajuda a oblidar les penes.
A vegades ,  és una pujada programada i compartida amb altres persones . Però també pot passar que em desperti  i  la visió des del meu terrat de la seva silueta m'acceleri el pols i em faci volar papellones a l'estómac. No m'ho penso dos cops. En 10 minuts de cotxe estic a Can Robert  i comença en l'ascensió en solitari . O bé podria dir ,  comença una captació per part de tots els meus sentits d'un món  de sensacions que la Mola em regala.
Em regala olors meravelloses ...
Em regala visions espectaculars ...
Em regala converses espontànies amb altres excursionistes ...
Em regala el vent a la cara , el sol a la pell , la força al cos ...

I jo us pregunto : es pot estar enamorada d'un lloc ??